Benicarlost in Translation

Açò sí que és bizarro. Un actor nordamèricà vingut a menys, Winner King, se'n va a Benicarlandia (abans s'equivoca i entra en Vinaròs, per allò de l'arbre que està en l'entrada), i coneix a una atractiva jove francesa, Anne Beau-frère. Com viuen en la ciutat que mai dorm, se'n van a un karaoke, on en lloc de micròfons blandeixen carxofes (DO, of course). L'actor intenta beneficiar-se'n d'ella, segurament hi haja sexe i tot, però la directora de la cinta, com és una filla de papà i no té ni idea de fer cine, ho omiteix. És part del seu montatge, que no l'entèn ningú, encara que ella es defèn dient que fa cine per a llestos... Serà que jo ho sóc. El film original se salva per què Tokio mola molt i té moltes llumenetes, la versió pelispobles és insalvable, a excepció de la protagonista, que aguanta molt bé el primer pla per què té una cara molt agraïda.

PD: Alé, et queixaràs! :-*